La infància és l'etapa de desenvolupament de major capacitat de canvi, tant a nivell biològic com psíquic. El nadó es transforma en un nen que pensa i s’emociona, que inicia un itinerari, comença a tenir autonomia, es relaciona, i comença a crear criteri. És el millor moment de prevenció i poder tractar qualsevol factor de risc o trastorn.
Els pares/mares/tutors es poden sentir identificats amb alguna d'aquestes situacions:
El meu fill no m’escolta, no atén. El nen està trist, desanimat, no participa en el joc. Té dificultats per anar a dormir o malsons. No respon a les normes, és desobedient i oposicionista. Mostra molta gelosia i poca col·laboració. Es mostra agressiu, poc pacient, molt impulsiu. Li costa relacionar-se amb els companys i es bloqueja amb l’adult. A l’escola diuen que té dificultat en l’adquisició dels aprenentatges.
Els senyals d'alarma són:
Cada cas és concret. Iniciem el procés amb l’avaluació i diagnòstic. En funció dels resultats s’inicia teràpia individual per a treballar els aspectes, d’una manera ordenada, focal i sistemàtica, amb la col·laboració de tots els agents que intervenen amb l’infant.
L'adolescència és el camí de l’infant cap a l’edat adulta. És un període evolutiu en el que es viuen situacions canviants, físiques, psicològiques i socials, i on emergeix la sexualitat.
A vegades l’adolescent opta per irreflexió, espontaneïtat, d’una manera acusada. Les destreses cognitives o aspectes emocionals no són prou madurs o no estan ben consolidats davant possibles frustracions o canvis constants. Poden estar predisposats a patir comportaments de risc. El patiment de la desorientació és un sentiment dolorós pel jove i se l’ha d’ajudar a resoldre’l.
Per aconseguir factors de protecció i evitar conductes de risc, cal: