La infància és l'etapa de desenvolupament de major capacitat de canvi, tant a nivell biològic com psíquic. El bebè es transforma en un nen que pensa i s’emociona, que inicia un itinerari, comença a tenir autonomia, es relaciona, i comença a crear criteri. És el millor moment de prevenció i poder tractar qualsevol factor de risc o trastorn.
Els pares/mares/tutors es poden sentir identificats amb alguna d’aquestes situacions:
El meu fill no m’escolta, no atén. El nen està trist, desanimat, no participa en el joc. Té dificultats per anar a dormir o malsons. No respon a les normes, és desobedient i oposicionista. Mostra molta gelosia i poca col·laboració. Es mostra agressiu, poc pacient, molt impulsiu. Li costa relacionar-se amb els companys i es bloqueja amb l’adult. A l’escola diuen que té dificultat en l’adquisició dels aprenentatges.
Els senyals d'alarma són:
- Dificultats d'aprenentatge: llenguatge, percepció, càlcul, memòria de treball, cognició i raonament, formació de conceptes, capacitat resolutiva, coordinació motora, dèficit d'atenció i hiperactivitat.
- Somatitzacions: alteracions alimentàries i de la son, manca de control d'esfínters, mals de cap, dolors abdominals, alteracions de la pell, etc.
- Àrea social i afectiva: dificultats emocionals i interpersonals, inseguretat, baixa autoestima, ansietat, pors, fòbies, angoixa, obsessions, compulsions, sensitivitat emocional, depressió, hostilitad, ideació paranoide i psicoticisme.
Cada cas és concret. Iniciem el procés amb l’avaluació i diagnòstic. En funció dels resultats s’inicia teràpia individual per a treballar els aspectes, d’una manera ordenada, focal i sistemàtica, amb la col·laboració de tots els agents que intervenen amb l’infant.